Les plantes del cafè són originàries de l’antiga Etiòpia.
És fàcil confondre l’origen autèntic del cafè ja que les antigues llegendes sobre el cultiu i la costum de prendre cafè provenen d’Aràbia.
La llegenda més acceptada sobre el descobriment del cafè és la que fa referència a un pastor que es deia Kaldi. La llegenda diu que Kaldi s’adonà de l’estrany comportament de les seves cabres després d’haver menjat la fruita i les fulles d’un determinat arbust. Les cabres estaven excitades i plenes d’energia. L’arbust del qual Kaldi pensava que les seves cabres havien menjat tenia una fruita vermella molt semblant a les cireres. Llavors, Kaldi va decidir tastar les fulles de l’arbust i tot seguit es va sentir més enèrgic.
Kaldi va portar alguns fruits i fulles a un monestir i l’abad va decidir cuinar-los i com que eren molt amargs, va llençar-los al foc. Això va provocar, involuntàriament, una agradable aroma i a partir d’aquesta experiència va néixer la beguda basada en el cafè torrat.
El cafè va començar a conquistar territori en el món com a beguda predilecta a Europa. Va arribar a Itàlia el 1645 de la mà del comerciant venecià Pietro Della Valle. Va ser introduït a Anglaterra, el 1650 pel comerciant Daniel Edwards, que va ésser el primer d’obrir un establiment de venda de cafè.